Seguidores

viernes, 30 de septiembre de 2011

EL SINDICAT DEL TAXI DE CATALUNYA EN CONTRA QUE LES MOTOS PASSIN PEL CARRIL BUS-TAXI

El Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC) està en contra que les motos puguin passar pels carrils bus-taxi de Barcelona. El STAC vol mostrar novament la seva oposició davant les notícies aparegudes en els útlims dies, en què es manifesta que l'alcalde de Barcelona, ​​Xavier Trias, està estudiant amb el RACC la possibilitat que les motocicletes puguin circular pel carril bus-taxi.
El STAC està en contra que les motos passin pel carril bus-taxi entre altres motius perquè perjudica el transport públic en general i al taxi en particular ja que es crearia un nou obstacle per a millorar la velocitat comercial del taxi i dels autobusos, la velocitat comercial està situada a menys de 15 quilòmetres per hora, xifres subministrades pel propi ajuntament.
El STAC està en contra de qualsevol mesura que vagi en detriment o l'ocupació parcial dels carrils destinats al servei públic ja que el que necessiten és tot el contrari: major disciplina perquè els carrils estiguin lliures de cotxes aparcats i de vehicles que entren i surten com són les motos i les bicicletes que interrompen el normal trànsit tant de taxis com d'autobusos.
És evident que el sindicat pensa que si a les motos se'ls vol habilitar un carril s'ha de segregar dels carrils que té el cotxe privat i mai del transport públic, si realment volem potenciar aquest últim.

SALUT I BON VIATGE.

jueves, 29 de septiembre de 2011

A-68 - MCD

Me fuí cuando cerraron el disco-bar
el bolsillo lleno de coca para trapichear
por la autopista 68 camino a Gasteiz
Un negocio redondo con el que el que me iba a forrar
y unas faldas con las que me iba a enrollar
por la autopista 68 camino a Gasteiz.
¡Hasta los cojones, está lleno de controles!
me va a joder la noche esta mafia policial
Ponte ya en la boca el carnet de identidad!
Se me acerca un cerdo: déme el documento!
agarro y acelero, pierdo el culo al momento
Adiós a la noche de rock and roll
No hay lugar para tífuera de la ley
por la por la autopista 68 camino a Gasteiz .


MCD ( me cago en dios) todo un clásico del punk bilbotarra, recuerdo cuando vi por primera vez a este grupo, fue a principios de los 90 en la sala Arzobispo del buen pastor tocaban junto a Beer Mosh, y a este concierto fui (para mi desgracia) con un energúmeno llamado Mariano Gonzalez Michavila, energúmeno porque cantaba todas las canciones de MCD, y ahora hace el saludo fascista y canta otras cosas junto a otros individuos de extrema derecha (en este mundo no te puedes fiar de nadie), este individuo tambien es taxista de dudosa reputación, ahí que ir con cuidado a la hora de coger un taxi, hay mucho facha disfrazado de punky.
Bueno esa era la primera vez que veía a los MCD, aunque ya no estaba el rokan, joder un concierto de la ostia, posteriormente los vi en otros conciertos con diferentes componentes pero metiendo la misma caña.





En Bilbao el punk-rock tenía un nombre, y ese era sin duda MCD, tres siglas que durante 25 años dieron mucha guerra y que definieron a un grupo que supo mantener el gamberrismo y la mala hostia inicial durante un cuarto de siglo, dejando una huella profunda en el panorama estatal.


En 1978, Bilbao tembló cuando una panda de chavales empezó a juntarse para hacer ruido. Influenciados por MC5 y los Sex Pistols, su objetivo era claro, mostrar que estaban “hasta los huevos”. Por ello escogen un nombre que les viene al pelo “mecagoendios” dejándolo en las conocidas siglas MCD. Durante sus primeros años tuvieron varios cambios en la formación hasta que lograron consolidarse, por lo que se podría decir que la base de la primera etapa fue:
Batería – Bernar
Guitarra- Ruffus
Bajo – Niko
Voz – Rockan


Así, en 1984 consiguen editar su primera maqueta bajo el título de “Empezamos un 23-F”, dejando ya por entonces temas míticos que acompañarían siempre al repertorio de la banda




“Vomitare”, “Puta cerda” o “Bilbao, mierda, rokanrol” se convirtieron en verdaderos himnos.



Pasado un tiempo la banda se da cuenta de que está estancada, llevan unos cuantos años y aun siguen sin publicar ningún disco. Es cuando entra al grupo Joakin en sustitución de Ruffus, aportando la solidez que permite preparar la grabación de su primer álbum. Se prestaron a hacerlo en directo, en el gaztetxe de Bilbo, donde tras dos sesiones plasmaron en un vinilo lo que sería su disco debut, “bilboko gaztetxean” que no sirvió para mostrar la fuerza “in live” que tenía por entonces MCD pero sin embargo se convierte en un éxito y devuelve a estos macarras a la brecha.


Era el empujón que necesitaban y por fin encuentran un batería estable (ya era hora!), Jimmi, que sustituye a Bernar en los palos. Era tiempo de meterse en el estudio y de




allí sale “Jodete”, un discazo envuelto en una provocativa portada (en ella salen los miembros encapuchados emulando a un comando de ETA). En este álbum aparecen grandes temas como “Gernika” o “vomitare” (que se había quedado fuera del bilboko gaztetxean porque “no había dios que la arreglase”) o la perfecta adaptación de C.I.D. de los Uk Subs que da título al álbum.



Corre a toda hostia el año 1988 y por motivos personales Niko no puede implicarse tanto en el grupo, aunque sigue componiendo y participando en MCD. Así que Neil, (un irlandés que se había juntado a estos piezas), no tardó en hacerse con las cuatro cuerdas. Tal fue su complicidad con el resto de la banda que automáticamente paso a ser un MCD más, con el grabarian en 1991 “De ningún sitio a ninguna parte”. Si así fue ¿Qué pasaría cuando Niko volviera a estar 100% disponible? Efectivamente, porque Niko regresó con ganas en 1994, pero la solución era fácil, a partir de entonces saldrían a tocar con 2 bajistas, convirtiéndose en el único grupo con tan extraña formación y de paso, dar la nota una vez más.



Es entonces cuando la banda sufre un golpe duro, uno de los principales motores del conjunto se despide, Rockan sigue su propio camino, dejando para el recuerdo sus golferías y su carismática





voz. Pero la vida sigue, y se necesita mucho más para hundir el barco, así que se ponen manos a la obra para editar “A sako pako!” un disco bastante extraño musicalmente(por el tema de la voz, que fue repartida entre todos los integrantes) y estéticamente (por la llamativa portada, que obtuvo el dudoso honor de ser nombrada por el Jueves como una de las carátulas mas cutres del año).

Después de esto, deciden que lo mejor es contar con una voz fija, así que aparece Tonino, con el cual editan su segundo trabajo en directo “Inoxidables!” esta vez con más potencia y mejor calidad sonora, devolviendo de nuevo al grupo a la línea del frente.
Todo va bien, hasta que tras la grabación del “Y Punkto!” Joakin y Neil por desavenencias con el manager deciden largarse. Parecía que a MCD se le acababa la mecha, de aquellos que grabaron el mítico “bilboko gaztetxean” solo quedaba Niko, que para más inri después de la publicación del “Imbecil.com” abandonaría también el grupo.



A pesar de las bajas y del asombro de los seguidores, el conjunto no se disuelve, y los Jimmi, Elier, Tonino and Lino siguen con el asunto, llegando a publicar el álbum “MaCarraDa” en medio de una batalla entre miembros originales y “los nuevos” a causa de la sospecha de niko, joakin y


neil de una presunta estafa a cargo de Juanjo (manager del grupo) que se niega a entregar las cuentas y desaparece. En cambio, cuenta con el apoyo de los “actuales” miembros, montándose un enfrentamiento entre ambas partes y por tanto, la desaparición del grupo. Un triste final para un grupo de colegas que solo tenían como fin pasárselo bien, dejando mal rollos y temas del dinero a un lado. Actualmente MCD suguen en activo y dando caña.

La canción A-68 es del tercer LP de MCD del año 1991 " De ningún sitio a ninguna parte" un LP con mucho rock and roll.

DESCARGAR:




miércoles, 28 de septiembre de 2011

AUMENTAN LAS HUELGAS EN GRECIA CONTRA LA POLITICA DE AUSTERIDAD

Liberalización en el sector de taxis, reclamada por la Unión Europea, permite a cada persona autorizada a utilizar un vehículo por motivos profesionales a conseguir una licencia de taxi por 3.000 euros.
Los trabajadores de varias empresas de transporte público en Atenas iniciaron hoy una huelga, al continuar las protestas contra la política de austeridad del gobierno heleno.

También se declararon en huelga los empleados de los gobiernos municipales y funcionarios del Ministerio de Finanzas. Las agencias tributarias también permanecieron cerradas. Las empresas de taxis iniciaron una huelga nacional de 48 horas, informó DPA.
En Atenas, la huelga en el transporte público provocó un caos vial, ya que miles de personas intentaban llegar a sus puestos de trabajo en coche.
Las nuevas huelgas se dirigen contra la anunciada eliminación de decenas de miles de empleos en el sector público. Por su parte, los empleados del Ministerio de Finanzas protestan contra los proyectados recortes salariales. Hasta hoy, ellos han venido ganando casi el doble de lo que perciben sus colegas en otros ministerios.
Las empresas de taxis protestan contra la liberalización del sector. Hasta ahora, las licencias de taxis están limitadas a 14.000 euros en Atenas y en total unos 30.000 euros en el conjunto del país. La liberalización, reclamada por la Unión Europea, permite a cada persona autorizada a utilizar un vehículo por motivos profesionales a conseguir una licencia de taxi por 3.000 euros.

SALUT Y BUEN VIAJE.



LES ASSOCIACIONS STAC I UTAM MANTENEN NEGOCIACIONS PER ELABORAR UNA CONSULTA AL SECTOR PER AQUEST ULTIM TRIMESTRE

En el dia d'ahir, 27 de desembre, es va enviar un correu electrònic a les associacions del sector amb un model de consulta elaborat per UTAM i STAC per tal de conèixer les seves impressions i convidar-los a participar-hi.
La proposta consta de dues parts: una primera pregunta està orientada exclusivament a la necessitat d'aplicar alguna mesura (sense importar com) que permeti equilibrar l'oferta a la demanda en aquests moments de crisi. Amb aquesta primera pregunta intentem quantificar el suport que ens donaria el sector per exigir mesures a l'Administració.
En una segona part de la consulta, si la resposta a la primera pregunta ha estat afirmativa, es presenten diferents models de mesures com ho són Regulació horària i Torns.

Es tracta d'una consulta per a titulars de llicència amb la qual puguem exigir a l'Administració mesures temporals, mentre duri la crisi, que permetin reduir l'oferta. Qualsevol mesura orientada a reduir l'oferta es podria aplicar conjuntament amb altres mesures de promoció, orientades a augmentar la demanda.
Una altra opció com podria ser la retirada de llicències és un objectiu que presenta més dificultats i la contingentació del doble torn està paralitzat a l'espera de la resolució del contenciós ADMINISTRATIU interposat davant la justícia. Per tant seran objectius posteriors a una eventual mesura anti-crisi.

SALUT I BON VIATGE.

29-S LA LLUITA ES AL CARRER CAP A LA VAGA GENERAL


Davant la crida a la mobilització i la jornada de lluita aquest 29-s, per part de diversos sindicats i moviments socials, Taxis Anarquia se suma a aquesta jornada de lluita i de protesta davant l'actual situació de retallades i destrucció de serveis públics. Taxis Anarquia estarà amb el sindicat CNT-AIT en les diverses activitats i protestes, qualsevol persona que vulgui sumar-se a aquesta jornada de lluita pot trucar al nostre telèfon i si té problemes de mobilitat li portem gratuïtament.

http://barcelona.cnt.es/

LA CALLE ES FRIA, PERO ES NUESTRO HOGAR SIN SUCIAS MENTIRAS, Y DESDE AQUI OS HAREMOS TRAGAR LAS SUCIAS MENTIRAS, LUCHA¡ LUCHA¡ LUCHA¡

SALUT I BON VIATGE.

DUEÑOS DE TAXIS CREAN UNA ASOCIACION PARA ACABAR CON LAS IRREGULARIDADES DE LAS FLOTAS

El colectivo considera que los ‘floteros’ son una lacra que perjudica la imagen del sector.
Titulares de licencias de taxis acaban de crear una nueva asociación que tiene como objetivo defender los intereses de los propietarios y acabar con las irregularidades en el sector, como el arrendamiento irregular de las paradas por parte de jubilados y viudas a los floteros. Recuerdan que la ley obliga al titular de la licencia a explotarla personalmente y con dedicación exclusiva.Expedito Suárez, portavoz de la Asociación de Titulares de Licencias de Autotaxis de Canarias (Atlatc), señala que el colectivo está formado por 30 titulares y denuncia que los floteros son “una lacra que perjudica al sector y a los ciudadanos que usan el taxi. Queremos limpieza en el sector”.La asociación se presenta como alternativa a la Asociación de Trabajadores Autónomos del Taxi (ATAT), al entender que ésta no defiende los intereses de los titulares y aclara que no quiere ir contra nadie. “Sólo queremos que la ley se cumpla”, señala Expedito Suárez, quien recordó que ésta impide que las licencias de taxis sean arrendadas. “Lo que sí queremos denunciar es que hay más de 600 licencias en manos de floteros y ofrecemos nuestra colaboración al Ayuntamiento para erradicar este cáncer”.

SALUT Y BUEN VIAJE.


ELS NOUS RESPONSABLES DEL IMT ENDURIRAN ELS EXÀMENS PER A LA CREDENCIAL DE TAXSTA

El Sindicat del Taxi de Catalunya juntament amb altres organitzacions del sector (GUT, STAB I AET) s'han reunit a la seu municipal del departament de Mobilitat amb els nous responsables de l'Institut del Taxi: El president, Eudard Freixedes i el gerent, Eduard Ràmia . Tots dos van exposar com a primer objectiu d'actuació immediata, el replantejament dels actuals exàmens per al'accés a la professió.
Una de les reflexions que va fer el nou president de l'IMT davant les organitzacions sindicals va ser la necessitat que el taxista es guanyi la vida ja que es reflectirà de forma immediata en el sector.
Entre els diferents punts i reivindicacions que va plantejar el STAC, cal destacar la necessitat de contingents el doble torn, regulació horària (16 hores per cotxe); calendari laboral amb els festius interseanales que treballi només el 50 per cent de la flota. Modificar el reglament perquè no es pugui encotxar a 50 metres de les parades de taxi (treure l'excepcionalitat que es pot recollir quan vagis amb el nom de la persona que vas a recollir, com estan fent en l'actualitat les emissores comissionistes.
Eliminar del reglament l'obligació a l'hora transferir la llicència amb el cotxe, que aquest tanga menys de cinc anys. L'autorització dels vehicles de 7 i 9 places. Major promoció del taxi. I augmentar la inspecció als carrers.
Aquests van ser entre altres punts els que es van parlar en aquesta reunió. En els propers dies, l'IMT tornarà a convocar les organitzacions per començar a donar viabilitat a les propuestas.



SALUT I BON VIATGE.


domingo, 25 de septiembre de 2011

TAXIS CÁLICO ELECTRÓNICO

Una altra de les tribus dins del taxi de barcelona, són els taxis Cálico Electrónico. Aquesta tribu és bastant nombrosa i es poden identificar per la silueta de Cálico Electrónico, en un costat de la porta davantera o al cul del taxi.


Aquests taxis Cálico Electrónico alguns són d'emissora i altres no, uns treballen de dia i altres de nit, uns són llicències parells i altres llicències senars. Aquests taxis Cálico Electrónico no són cap servei de radiotaxi, el que en comú aquest col.lectiu és la silueta de Cálico Electrónico, però que és o qui és Cálico Electrónico?


Cálico Electrònic va ser una sèrie còmica d'animació flash distribuïda gratuïtament a través d'Internet.
Ambientada en una metròpolis anomenada «Electronic City», el protagonista és un superheroi de figura contrària a la clàssica (baixet, grassonet i sense superpoders) i de nacionalitat espanyola, que una i altra vegada arrisca la seva vida per salvar la ciutat. Així mateix, en tots els capítols adquireix diversos artefactes a la botiga ElectronicaWeb. Cada capítol inclou les preses falses del «rodatge».



El seu creador és Niko, i amb el seu equip Nikodemo Animation fa diferents animacions de flash de tot tipus, generalment del gènere de la comèdia.

En un inici, el personatge de Cálico era la mascota de la pàgina de l'empresa ElectronicaWeb. Després, com un intent de màrqueting, el personatge va obtenir la seva sèrie d'animació pròpia en la qual té gran importància la botiga ElectronicaWeb. La sèrie Cálico Electrònic ha tingut una fama sense precedents en l'animació flash espanyola, arribant a ser vist en països de parla estrangera, i apareixent en gran nombre d'esdeveniments relacionats amb l'animació en general. És molt similar a South Park, però la millor qualitat dels dibuixos posa en evidència moltes més situacions pujades de to, encara que no igual, ja que en aquesta sèrie no es mostren imatges de sexe explícit.

A causa de la falta de fons, el mateix Niko va expressar el «tancament» de l'equip (després de més de cinc anys), posant fi a la sèrie de Cálico i tots els derivats de la sèrie fins que algú pugui continuar i mantenir la sèrie.



DESCARREGAR: 1 TEMPORADA.

http://www.megaupload.com/es/?d=9RWQUZZ6
http://www.megaupload.com/?d=S6Z1AP77
http://www.megaupload.com/es/?d=P5KMTBNX
http://www.megaupload.com/es/?d=3AJX0BQJ
http://www.megaupload.com/es/?d=MYQ50H54
http://www.megaupload.com/?d=YKNTVBG5



viernes, 23 de septiembre de 2011

TAXI, KHALED AL KHAMISSI

L'editorial andalusa Almuzara va llançar al mercat el primer treball narratiu del sociòleg, periodista i director de cinema egipci Khaled Al Khamissi, que va causar un autèntic enrenou literari amb aquesta publicació al seu país. El llibre de l'any 2007 és un recopilatori de 58 relats breus, procedents de la seva experiència directa de viatjar en taxi per El Caire, que funcionen a manera de termòmetre sociològic del carrer. Unes vegades incloent diàlegs, altres com a mer espectador del monòleg, s'ofereix un mostrari representatiu del dia a dia de la mega-polis que, amb uns onze milions d'habitants, compta amb més de vuitanta mil taxistes legals. L'estat constant de cridòria, els cotxes fets (majoritàriament) pols, on els conductors treballen a preu fet com a esclaus, el continu embús, el regateig del preu de la carrera abans de pujar, homes que compaginen el seu treball amb haver de córrer ( la paraula "córrer" ha de ser llegida en el sentit més literal) a la recerca de menjar per emportar a casa, són alguns dels aspectes que reflecteix de manera magnífica el llibre amb llenguatge senzill, directe i espontani. Una sèrie d'històries sobre somnis, aventures, filosofia, amors, records, memòria i política, relatats amb bona oïda i bastant sensibilitat, un viatge a la sociologia urbana de l'Egipte actual a través de les veus dels taxistes els relats, uns més interessants que altres, estan carregats d'un optimisme estrany que fa pensar sobre la capacitat de supervivència d'algunes persones en alguns llocs del món.


He gaudit amb la lectura perquè, al marge del seu objectiu pretesament didàctic, és amena, feta amb el suficient sentit de l'humor (fins i tot conté capítols realment divertits) i no deixa de desprendre una aura vitalista i positiva tot i les circumstàncies (sobretot econòmiques) en les que hi ha de sobreviure en aquest país. Sempre és millor el relat explicat per el protagonista directe, a l'hora de formar-se una opinió, que les divagacions de l'espectador ocasional per més dotat de registres que es trobi. A més, el llibre aprofita per afrontar de manera bastant original les transformacions polítiques i socials dels últims anys, donant un gens dissimulat repàs al govern, a la burocràcia, la corrupció i l'abús de poder a què s'enfronten en el seu dia a dia els cairotes. I perquè, de forma senzilla i sense embuts, ofereix una radiografia de la societat egípcia que queda bastant lluny de la narrativa àrab habitual en el món editorial aquí, reservada a la denúncia de les polítiques més radicals (sobretot envers el que a la dona es refereix) que, no per ser tan rebutjables com alarmants, són les úniques conseqüències de determinats règims en el món àrab.



Però també, al llarg d'aquestes històries curtes, s'entreveu aquí i allà, a manera d'ombres que ennuvolen l'horitzó, un preocupant ascens de les postures islamistes més radicals, i potser aquesta sigui la conseqüència més temible que s'extreu de la lectura. No es tracta només de la incapacitat dels diferents governs per resoldre la crisi enquistada des de fa moltes dècades en què viuen la immensa majoria de ciutadans molt pobres i amb serioses dificultats per mantenir les seves famílies. Es tracta també de l'existència d'una xarxa de vincles socials que faciliten aquesta emergència, al que es veu, imparable. Molts dels taxistes protagonistes d'aquests relats han viscut en països com l'Iraq o Jordània, tenen família a l'Aràbia Saudita o estan casats amb dones de països limítrofs; situació que tendeix a fer créixer el vincle subjectiu que els fa sentir-se un poble únic, tot de les fronteres i règims diversos que els separen, i que té com a conseqüència immediata que la visió sobre la invasió de l'Iraq o la política israeliana al Líban estigui basada en el coneixement directe de les víctimes, amb les que hi ha un vincle social i sentimental que fa veure com a propi el patiment i la impotència davant les conseqüències socials de la política occidental patida pels seus veïns. Tot això s'uneix a l'existència de diferències socials i econòmiques molt grans que en qualsevol país europeu (la majoria frega els llindars de la pobresa) ia la base cultural de la població, pràcticament inexistent (a excepció de les famílies adinerades, el sistema ha reduït l'escola a classes particulars que consumeixen bona part dels sous dels seus progenitors); fets i situacions que, vulguin o no veure-ho així els caps de govern occidentals, constitueixen el brou de cultiu perfecte per l'integrisme islamista. Un taxista ho resumeix a la perfecció: "A Egipte s'ha provat sense cap èxit la monarquia, el socialisme (Nasser), el centre, els pactes amb els Estats Units i amb Israel, en el marc d'una dictadura maquillada (Mubàrak). Què es perd amb provar amb l'islamisme radical? "


DESCARREGAR:

jueves, 22 de septiembre de 2011

ELS TAXISTES MADRILENYS RECONEIXEN QUE UTILITZEN MITJANS "ALTERNATIUS" DE SEGURETAT PER PRUDÈNCIA

Els taxistes de Madrid busquen protecció més enllà de la mampara. Reconeixen que, encara que pateixen menys robatoris, segueixen tenint por. Són majoria els que es van proveir amb barres de ferro per fer front a imprevistos. També està estès l'ús d'esprais antiagresores.
El seu treball és un dels més exposats i perillosos i de matinada encara més arriscat.
Al voltant de 300 euros inverteixen els taxistes madrilenys per blindar els seus cotxes i instal lar, per exemple, un sistema de seguretat, localització i seguiment que faci segur el seu lloc de treball.
Altres busquen alternatives més econòmiques i, en alguns casos, excedeixen la legalitat, tot i que diuen utilitzar-los en casos molt extrems. Es tracta de barres de ferro, esprais antiagresores, porres extensibles, etc.
I tot per fer front a situacions en les que de vegades arriben a jugar-se la vida. "No és qüestió que que vagis a ser una persona agressiva, és simplement que, en un cas extrem, poder-te defensar", assegura un professional del volante. / Telemadrid
Un altre assegura que prefereix no portar res i evitar la temptació en un treball ple de tensió i de vegades complicat.
En general diuen que estan satisfets i asseguren que Madrid és, en general una ciutat molt tranquil i de bona gent, encara que per si de cas, no s'han d'oblidar mai les precaucions.

SALUT I BON VIATGE.

APUÑALAN A UN TAXISTA PARA ROBARLE 150 EUROS

Antonio, de 62 años, la mitad de ellos en el taxi, ha cultivado un sexto sentido para los clientes, y aquel no le dio buena espina. «Pensé que se iría sin pagar, pero lo que no imaginé es que me iba a dar una puñalada», dice.
Intentó hacerse el despistado. «¿Esa calle dónde está?», preguntó el taxista, que sabía perfectamente su ubicación. El individuo, de 30 a 35 años, con bermudas a cuadros y camiseta clara, le explicó: «En Ciudad Jardín, por la zona de la Sagrada Familia».

Al final, accedió a que se subiera al vehículo. La calle no quedaba muy lejos desde la plaza de la Merced, la parada donde Antonio se encontraba. El reloj del coche, recuerda el taxista, marcaba las 4.06 horas de la madrugada del viernes al sábado.

Apenas hablaron por el camino. A la mitad del recorrido, sonó una especie de campana y el cliente quiso saber la hora. Eran las cuatro y once minutos. Aún no habían llegado a su destino cuando el sujeto, que iba en el asiento del copiloto, le indicó que lo dejara allí mismo y le preguntó a cuánto ascendía la carrera. Lo hizo mientras abría la puerta y se iba bajando del coche. «Ahí pensé que saldría corriendo para irse sin pagar», recuerda Antonio.

«Dame todo lo que llevas»

Tras unos segundos hurgando en sus bolsillos, el individuo volvió a meterse en el habitáculo del vehículo y le lanzó un golpe al taxista en el costado derecho, según el relato del denunciante. «Al pegarme la puñalada, me dijo: ‘¡Pues toma! ¡Ahora me vas a dar todo lo que llevas!».

Antonio observó que el ladrón empezaba a ponerse nervioso. «Me echó mano al cuello y me hizo un raspón con la navaja que, calcula, podía tener diez centímetros de hoja. Yo le dije: ‘¿Qué haces loco?’. Y él me contestó que ya me había metido una y no quería darme más», cuenta.

El taxista le entregó todo el dinero que llevaba en el bolsillo, unos 150 euros de la recaudación de toda la noche de trabajo. Tras coger el dinero, el hombre le arrebató las llaves del coche. «Intenté impedírselo, pero me llevé un corte en los dedos». El asaltante emprendió la huida en dirección al puente de La Palmilla. «Le pedí que no se las llevara, y entonces me contestó: ‘Te las pongo aquí. Y ve al hospital a curarte’. Yo creo que estaba más asustado que yo».

Antonio caminó hasta el lugar donde el agresor le había dejado las llaves. Luego volvió a su taxi, lo arrancó y lo condujo hasta el Hospital Civil. Lo hizo solo, sin pedir ayuda. «No sé por qué, pero la verdad es que no tuve miedo en ningún momento», asegura el conductor.

Dejó el coche aparcado en una parada de taxi y se dirigió a pie a la sala de urgencias para pedir ayuda. Al ver que había sufrido una herida de arma blanca, la doctora que lo atendió avisó inmediatamente a la Policía Nacional, que envió una patrulla al lugar para investigar el suceso.

Poco después, agentes de Policía Científica acudieron al hospital para intentar obtener las huellas del agresor y realizar una inspección ocular en el taxi donde se produjo el apuñalamiento.

Tras recibir el alta médica -el navajazo no le dañó órganos vitales-, Antonio fue a comisaría para presentar una denuncia. Se tomó tres días para recuperarse y ayer, aún dolorido por el ataque y el derrame que le ha producido en el abdomen, volvió al tajo.


SALUT Y BUEN VIAJE.

miércoles, 21 de septiembre de 2011

CONSPIRACIÓN

Conspiración es una película del año 1997, dirigida por Richard Donner y protagonizada por Mel Gibson Y Julia Roberts.
Jerry Fletcher (Mel Gibson) es un taxista paranoico de Nueva York que tiene todo tipo de teorías y conspiraciones secretas, teorías que explica y comparte con los usuarios del taxi que conduce , siendo el tema de conversión en las carreras por las calles de Nueva York. 

Teorías de conspiración de los poderes del estado (esto me recuerda a una novela de ficción? no fue George Orwell quien la escribió?) que se harán realidad contra este taxista de nueva york convirtiéndose en un perseguido.


DESCARGAR:


lunes, 19 de septiembre de 2011

NOMÉS 14 DONES TREBALLEN COM TAXISTES A LLEIDA ACTUALMENT

De les 140 persones que treballen actualment de taxistes a la capital del Segrià només 14 són dones, el que representa que les dones represetan només el 10% de la plantilla de taxistes locals.

LLEIDA . El president de la cooperativa de taxistes, Teleradiotaxi Lleida, Manolo Garrido, ha explicat que en els últims anys ha crescut el nombre de dones que treballen en aquest ofici, encara que només són una minoria en comparació amb els homes.
Garrido diu que la ràtio de dones taxistes ha crescut de forma gradual i apunta que algunes de les que treballaven en aquest sector s'han jubilat amb 35 anys ininterromputs de servei. "És un treball on homes i dones tenen les mateixes condicions d'horaris i de salari", afirma el president de la cooperativa de taxistes, que admet que en aquest ofici no existeixen, de moment, incentius per a les dones que decideixen conduir un taxi. El president de la cooperativa afegeix, a títol d'anècdota, que anys enrere havia clientes que quan demanaven un taxi sempre posaven com a condició que la conductora fossis una dona, cosa que va dir que últimament ja no es dóna.
Actualment Lleida té 99 llicències de taxis, encara que el nombre de treballadors que registra és de 140 (126 homes i 14 dones) entre propietaris i assalariats. El president de la cooperativa va explicar que algunes dones són propietàries de la llicència, mentre que altres són assalariades, el mateix que passa amb els homes. Entre les dones que treballen en aquest sector, segons Garrido, també són majoria les que són propietàries de la llicència. José María Jabato, un dels taxistes que no forma part de la cooperativa, admet que hi ha poques dones. Afirma que la majoria fan torn de matí i afegeix que les nits són més perilloses pel tipus de clients que pugen al taxi.


SALUT I BON VIATGE.

domingo, 18 de septiembre de 2011

6ª FIRA INTERNACIONAL BRUIXERIA

Dissabte 1 d'octubre, FIRA DE LA BRUIXERIA (Sant Joan les Fonts) Garrotxa. Et portem gratis (portar entrepà i aigua), confirmar assistència al nostre número (620-20-91-20). Sortida a les 14:00 h (Nou Barris) Metro Trinitat Nova (L1 I L3) sortida carrer pedrosa.




http://firabruixeria.blogspot.com/





SALUT I BON VIATGE.


LA PARRILLA DE TAXIS DEL AEROPUERTO DE EL PRAT INUNDADA

El Prat del llobregat, las fuertes lluvias que han caido hoy domingo han afectado a la parrilla de taxis del Aeropuerto de Barcelona. El final de las primeras filas de la parrilla completamente inundadas a las 4 de la tarde.

Domingo 18 Sep 16 h. Final de las primeras filas de la parrilla inundadas.


Espectacular, y lamentable. A ver si se pone solución a esta situación, que aunque sea esporádica, no dejar de ser peligrosa.


Un saludo, Ismael Tovar.

SALUT Y BUEN VIAJE.

viernes, 16 de septiembre de 2011

LOS TAXIS ADAPTADOS QUE DESATIENDAN A DISCAPACITADOS PERDERAN LA LICENCIA



LAS PALMAS – Arranca la Oficina de la Accesibilidad para eliminar puntos negros que afectan a personas con movilidad reducida.



Los taxis adaptados para personas discapacitadas que no cubran el servicio para el que les fueron otorgadas las licencias y dejen tirados a los clientes serán sancionados y se les revocará el permiso municipal. Así lo advirtió ayer el alcalde, Juan José Cardona, aunque consideró que no será necesario llegar a tomar esta medida y que sólo bastará hablar con los titulares de estas licencias para solucionar el problema. La concejala de Accesibilidad, Gloria Marrero, se vio obligada el pasado sábado a volver a su casa en guagua, porque tras salir de los actos de las fiestas de Schamann y llamar a un taxi adaptado a las 12 de la noche, no encontró ningún vehículo disponible. Marrero llegó a su casa a las dos de la mañana y aseguró que éste no es un caso aislado. “Esto no puede volver a ocurrir”, dijo Cardona, “porque estas licencias fueron creadas para las demandas de los usuarios” con problemas de movilidad.



Para intentar dar solución a los problemas con los que se enfrentan los discapacitados en esta ciudad inició ayer su andadura la Oficina Técnica de la Accesibilidad, que se propone eliminar todos los puntos negros de la ciudad y recoger todas las quejas de la población con dificultades de movilidad. La oficina, que dirigirá Marrero, se encargará de supervisar todos los proyectos que se realicen en la ciudad para que cumplan la ley estatal de accesibilidad. El Ayuntamiento reclamará al Gobierno regional que modifique la ley canaria, que se ha quedado desfasada, para adaptarla a la estatal.



De momento, Marrero se proponer eliminar en este mandato 20 puntos negros, mediante el rebaje de aceras y el relleno de otras, que permitirán abrir pasillos accesibles en la ciudad. Entre los puntos negros que se eliminarán figuran los que hay en la calle León y Castillo, para comunicar el Puerto con Triana.

SALUT Y BUEN VIAJE.


jueves, 15 de septiembre de 2011

LA 1ª CONFERÈNCIA NACIONAL D'ORGANITZACIONS DEL SECTOR DEL TAXI D'ESPANYA ES REALITZARÀ ELS DIES 19 I 20 D'OCTUBRE A MADRID

Donada la dificilíssima situació per la qual travessa el sector del Taxi d`espanya, la CTE ha iniciat converses, amb diferents interlocutors representatius del sector, per a la convocatòria i celebració de la 1 ª CONFERÈNCIA NACIONAL D'ORGANITZACIONS DEL SECTOR DEL TAXI D'ESPANYA.
Fruit d'aquestes converses, en què la nostra única pretensió ha estat la de permetre que en aquesta Conferència es de la major pluralitat possible d'opinions de tots els agents intervenen en l'explotació del servei de taxi d`espanya, hem decidit CONVOCAR AQUESTA CONFERÈNCIA ELS DIES 19 i 20 D'OCTUBRE A L'HOTEL "HUSA PRINCESA" DE MADRID, d'acord amb les següents
1 .- Es convida als Directius de totes les Organitzacions, Radioemisoras i Cooperatives del Territori Nacional amb el límit de dos assistents per cada Organització. S'obre un termini per rebre peticions d'assistència a la Conferència, que finalitzarà el proper dia 7 d'octubre i aquestes es dirigiran a: (prensa.cte @ gmail.com)
2 .- Es Obre un termini de 8 dies naturals per rebre les propostes de ponències en CTE i aquestes es dirigiran a: (prensa.cte @ gmail.com).
Les Ponències, finalment escollides per al seu debat, seran publicades a la pàgina web de la CTE. (
Www.confetaxi.org) un cop redactades i desenvolupades
3 .- CTE seleccionarà 5 ponències per constituir altres tantes taules de debat.
4 .- Les taules es constituiran amb 1 representant (taxista) de cada Organització que manifesti interès en debatre sobre el tema tractat (ponència), reservant-se la CTE el poder denegar peticions un cop cobert la quota raonable per a cada taula (21 persones).
5 .- S'intentarà que les conclusions siguin adoptades per consens, si no és possible, seran sotmeses a votació a la Mesa i en el Plenari de Conclusions.
6 .- CTE considera important que assisteixin Organitzacions d'Empresaris de titulars de llicències, Ràdio Emissores, Cooperatives i Associacions sindicals i patronals de treballadors autònoms, buscant, entre tots l'enteniment necessari per avançar en l'estabilitat del Taxi.
7 .- La Conferència serà oberta a la informació, acreditant a tots els mitjans de comunicació generalistes i del sector que ho demanin, tant per informar sobre l'esdeveniment, tant amb caràcter general, com de les taules de debat, en particular.
8 .- La CTE, en nom de la necessària transparència, intentarà que aquesta conferència es transmet a través d'internet en temps real perquè tots els debats puguin ser vistos per tots els taxistes que així ho desitgin. Així mateix, CTE publicarà les conclusions íntegres d'aquesta Conferència.
Finalment CTE vol agrair l'esforç realitzat, tant per Francisco Esteban en nom de la nostra organització com pels presidents de SCAT de Madrid (José Movilla) i el President de RTTM (Juliol Hernández) per a la consecució d'aquesta iniciativa.
Al mateix temps anunciar que ja han confirmat la seva presència i participació en la Conferència, a més de la pròpia CTE mitjançant les seves organitzacions territorials, SCAT de Madrid, Ràdio Telèfon Taxi de Madrid, Ràdio Taxi Independent de Madrid, Associació d'Empresaris del Taxi de Madrid, Ràdio Taxi Vila de Jovellanos de Gijón, Central compartida del Taxi d'Astúries, Servitaxi Tenerife, Socomtaxi Gran Canària, El Centre de Gestió de Flotes de la Comunitat Valenciana, als quals s'aniran sumant, en els pròxims dies, quants desitgin participar en aquest esdeveniment.


SALUT I BON VIATGE.

miércoles, 14 de septiembre de 2011

DETINGUT UN TAXISTA "PIRATA" ACUSAT DE TRES ASSASSINATS A POLÒNIA

EIVISSA - L'arrestat està implicat en la mort violenta de la seva mare, el seu padrastre i un veí.

La Guàrdia Civil va detenir el cap de setmana a l'illa a un home que treballava com a taxista 'pirata', que està acusat de tràfic de drogues i al qual se'l relaciona amb tres assassinats a Polònia. L'arrestat és el polonès Radoslaw Szymon W., de 29 anys d'edat. Estava en situació de recerca i captura al seu país natal per acabar amb la vida de la seva mare, del seu padrastre i d'un veí el passat mes d'abril, segons la informació facilitada per la Guàrdia Civil i la recollida de fonts judicials.
La policia polonesa buscava des de fa cinc mesos a Szymon, que s'enfrontarà a una petició de condemna a cadena perpètua quan sigui extradit a aquest país, segons ha pogut saber aquest diari.
Ahir va declarar al jutjat de guàrdia, el d'Instrucció número 3, i va ingressar a la presó provisional sense fiança. En la seva declaració, en polonès, amb ajuda d'una intèrpret, va admetre que exercia tasques d'intermediari en el tràfic de drogues a petita escala. Per a això utilitzava el vehicle que havia llogat, al seu nom, i amb el qual exercia l'activitat de transport il.legal, segons fonts de la investigació.
Szymon va dir que no parlava ni entenia espanyol però es va portar una gran sorpresa quan el van informar, en castellà, que estava sent buscat per tres assassinats a Polònia.
Ara complirà a Eivissa la pena que se li imposi pel delicte de tràfic de drogues i després serà probablement extradit a Polònia, segons fonts judicials.
El cas està sota secret de sumari però aquest diari ha pogut saber que l'arrestat exercia el seu treball com a taxista 'pirata' sobretot a la zona de Platja d'en Bossa. Pel que sembla, venia droga al detall (detall) als clients que pujaven al seu cotxe o la portava per encàrrec als nostres clients la demanaven.
«Aprofitant els nombrosos desplaçaments que feia per l'illa amb el seu vehicle facilitava estupefaents a persones que contactaven prèviament amb ell», va informar ahir la Guàrdia Civil. Els agents van trobar diverses drogues amagades a l'interior del cotxe, encara que l'institut armat no ha precisat de quina estupefaents es tracta ni les quantitats.
Els agents acusen Szymon d'un delicte contra la salut pública pel tràfic de drogues i també van informar ahir de la circumstància que estava reclamat a Polònia per la seva possible relació amb la mort violenta de tres persones i per tinença il.lícita d'armes, també en aquest país. L'operació, anomenada Badana per la Guàrdia Civil de Sant Antoni, continua oberta i no es descarten més detencions.

SALUT I BON VIATGE.

LA FACTURACIÓ DELS TAXIS BAIXA UN 50% EN ELS TRES ÚLTIMS ANYS

TARRAGONA - Els conductors treballen 15 hores al dia per arribar a final de mes. Alguns s'han buscat una feina addicional.
El negoci del taxi a la província ha baixat un 50% en els tres últims anys, fonamentalment per efecte de la crisi. Els responsables del gremi a Tarragona reconeixen passar per un moment extremadament delicat. Treure un sou al mes s'ha convertit en tota una odissea, només al abastable a força d'augmentar les hores de treball.
La major part de conductors realitzen jornades laborals de 14 o 15 hores, de les quals només unes tres són de treball real, és a dir, de conducció. La resta són esperes. «Molts dies t'has de quedar dues o tres hores més fins a fer la recaptació. Hi ha gent que està 18 hores. Si abans a la parada trigaves 15 minuts a agafar al següent viatger, ara igual t'has d'esperar dues hores. Estàs molt de temps, però condueixes molt poc », explica José Manuel Ramírez, de l'Associació de Radiotaxi a Cambrils. «Aquesta ha estat sempre una professió de fer hores però abans amb 10 et guanyaves la vida i ara has de fer 15. Igual t'has d'esperar una hora i mitja a la parada », explica Sergi Marquès, representant del sector a Tarragona ciutat.

'Ho estem passant malament'
Joaquim Olivé, president provincial, confirma el descens: «Ja portem anys arrossegant la crisi. Aproximadament el negoci ha baixat fins a un 50% en els tres últims anys. Ho estem passant molt malament. Estem en uns números ajustadíssims que poden fer que alguns acabin renunciant. Les despeses segueixen pujant i la gent que agafa el taxi cada vegada és menys ».
«La gent no té diners i el taxi no deixa de ser una mica de luxe, alguna cosa per tenir comoditat i això és el primer que se suprimeix. Només fem els viatges imprescindibles », explica Ramírez des de Cambrils.
El sector del taxi confiava que el volum de negoci repuntar mínimament durant l'estiu, cosa que no ha succeït. «Aquí vivmos molt del turisme, però fins i tot la Costa Daurada ha fallat aquesta vegada. Hem aguantat una mica per la gran quantitat de turistes russos, que ha suposat un lleuger alleujament », explica Olivé. «Ha estat un estiu molt fluix. Ens han salvat els russos », admet Marquès.
Diversos són els factors de la debacle. «El gasoil torna a estar a uns nivells altíssims. A això s'afegeix l'assegurança del cotxe, les despeses de la central o la ITV », enumera Olivé. I Marquès afegeix: «Tot val molt: el radiotaxi, la seguretat social o el manteniment del vehicle. Estar tot un dia amb el taxi et suposa, d'entrada, una despesa de 50 euros ». I, a més, els autònoms. «Paguem 254 euros al mes però a partir dels 50 anys són gairebé 500 per poder cotitzar més», diu Marquès.

La Costa Daurada, igual
Ramírez coneix bé la Costa Daurada: «Hem baixat un 40% en els últims anys. El normal a l'estiu era posar més conductors per cobrir el servei durant les 24 hores. Aquesta vegada ho hem fet un mes sol, i no tots els conductors. La competència dels busos urbans i interurbans nocturns també ha influït. «Nosaltres no estem subvencionats però ells sí», es queixa Marquès.
La situació dels taxistes tarragonins s'equipara a la que viu el sector a nivell estatal, on també ha vist reduït la seva facturació a la meitat. Per contrarestar el descens dels ingressos, en algunes províncies espanyoles es plantegen la possibilitat de pujar les tarifes.
Tarragona destaca com una de les capitals amb el preu més alt, segons els estudis que realitza Facua, cosa que el gremi matisa: «Aquest balanç és sobre capitals de província, però després hi ha moltes ciutats com Calella o Figueres on la baixada de bandera és dos o tres euros superior. Aquí a la província tots tenim la mateixa tarifa, el que passa és que després carreguen contra Tarragona. Els preus a Barcelona són més barats perquè sempre estàs pujant i baixant gent. Aquí, si vas a Campclar a deixar a algú, tornes de buit ».
Davant la conjuntura negativa, molts opten per buscar ingressos addicionals. «A Tarragona un 15% de conductors s'han buscat un segon treball. Al millor al matí estan amb el taxi ia la tarda fan una altra cosa »,


SALUT I BON VIATGE.

lunes, 12 de septiembre de 2011

LA REDUCCIÓ DEL NOMBRE D'HORES EN ELS TAXIS SERVEIX PER AMAGAR L'EXCÉS DE LLICÈNCIES

MADRID - 'S'ha perjudicat als autònoms amb la nova normativa'
Un taxista amb llicència està pensant fer al seu conductor pel canvi
'La solució podria passar per paralitzar les llicències dels jubilats'

"La reducció del nombre d'hores que un taxista pot circular a Madrid serveix per amagar el problema de l'excés de llicències", explica Secundino Pérez, secretari de la gremial madrilenya. En total, hi ha més de 15.500 llicències que superen la demanda dels ciutadans i "per això s'ha reduït el màxim d'hores que un taxi pot circular entre 16 i 18".
Si en les capitals d'Europa la mitjana de taxis per cada 1.000 habitants com a molt arriba a dos, a Madrid es duplica amb quatre, explica. "Va suplir al seu dia el servei deficitari del metro i autobús i es van donar moltes llicències i ara tenim molts problemes perquè els serveis col.lectius són meravellosos", continua aquest alt càrrec de la gremial madrilenya.
L'acord assembleari del gremi, que es va tancar a finals de febrer i limita per primera vegada en la història les hores que un taxi pot circular a Madrid, ha deixat la jornada màxima per vehicle entre 16 i 18 hores. Va entrar en vigor el 12 de juliol però es va retardar fins el 30 d'agost perquè els taxistes van demanar una moratòria per instal lar els taxímetres. Encara no està tot a punt perquè falten uns 2.500 aparells per instal lar i, de nou, s'ha donat més temps, fins al 30 de setembre, per posar en marxa el sistema que restringeix les hores de circulació.
"Han arribat queixes de gent autònoma (l'amo de la llicència) que porta conductor, que són als quals s'ha perjudicat perquè abans el seu vehicle treballava 24 hores i ara només pot 18", destaca Secundino Pérez. "En haver conductors autònoms i assalariats s'han fet diferències. Qui té conductor pot fer dues hores més de les 16 permeses com a excepció ".
La llicència d'aquest servei costa prop de 150.000 euros i els que la van comprar fa un any, per exemple, desconeixien aquest canvi que capgira la seva inversió, que sol ser a llarg termini. "La gent que ha comprat la llicència fa poc pot sentir perjudicada i pot anar a la Justícia a reclamar perquè l'acord és rescindible si la majoria diu que cal tornar a les 24 hores i ho accepta l'Ajuntament", explica Pérez com a solució si no satisfà al mateix col.lectiu que va aprovar la normativa.
'Estic amb comptes i pensant si fer fora el conductor'
Agustí Torre, la llicència és la 13.806 i té a un conductor per quan descansa, està fent números i "pensat si fer fora el conductor" perquè aquesta mesura fa que no li sigui rendible tenir una persona contractada.

"Jo el que feia, perquè ja no em deixen, era treballar entre 12 i 14 hores al dia. I el conductor contractat treballava 40 hores a la setmana en diferents torns ", explica Torre. Ara no sap què fer.
Se sent malament perquè considera que s'ha perjudicat a l'autònom i explica que la llicència de taxi ha deixat de ser una inversió. Per a ell, "els que han votat en l'assemblea no veuen el problema real. La solució passa per amortitzar les llicències dels jubilats (unes 800 a l'any) comprant, paralitzades i transferint quan calguin aquí a uns anys ".
Agustí Torre fa 22 anys amb la seva llicència però ha invertit en un pis ia l'hora de pagar les lletres comptava amb un horari de treball que ara no té. Les seves càbales ara no quadren, cosa que passa a molts dels que van comprar les llicències sense conèixer els canvis de la nova normativa.

SALUT I BON VIATGE.