Els/les taxistes, volem manifestar
la nostra indignació arrel de les següents declaracions fetes al Periódico de
Catalunya pel President de l’Institut Metropolità del Taxi, el senyor Eduard
Freixedes i Plans, també responsable de Mobilitat:
“El
presidente del IMT admite que el objetivo no puede ni debe ser buscar que el
taxista gane más dinero. Según las cifras del instituto, la recaudación por conductor asciende a cerca de 4.200 euros. A
esto hay que restar cerca del 40% por los costes de explotación (gasolina,
seguro, mantenimiento del vehículo...). El objetivo, sostiene el edil, es que
el taxista «gane lo mismo pero con menos horas, sin necesidad de alargar la
jornada hasta las 16 horas como hacen algunos, poniendo en peligro su salud»”.
Aquestes dades en relació
als ingressos econòmics mensuals corresponents per a un/a taxista no son
certes, i ni molt menys s’acosten. En quant al nombre d’hores podem dir que
tampoc és veritat que un/una taxista arribi a treballar 16 hores. Sí podem dir
que són 12 hores el que acostuma a treballar un taxista i la mitjana per hora,
moltes vegades no arriba a 15 euros, donat que l’ocupació està per sota del 50
%. Dit això, volem expressar que fa 3 anys que intentem establir un acord amb l’Administració
per contingentar el nombre de taxis que treballa cada dia, de manera que
repartint el treball tots puguem treballar menys hores mantenint els mateixos
ingressos.
Al llarg d’aquests tres
anys, amb l’anterior Administració socialista (PSC) i ara amb l’actual
convergent (CIU), no s’ha aportat cap solució pel col·lectiu i no s’ha fet res,
que millorés una mica la nostra situació laboral, per reduir el nombre d’hores
que treballem. Ara som tots/es amb l’aigua al coll.
Volem denunciar l’actual Llei
del Taxi, aprovada amb el beneplàcit de la cambra parlamentària autonòmica, quan
els senyors de CIU governaven l’any 2003 i el senyor Felip Puig i Godes era al
front de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques. Una Llei que
beneficia clarament el sector empresarial del Taxi en fer una distinció i
tracte preferencial amb aquest, marginant al treballador/a autònom/a.
Sàpiguen vostès que amb
aquesta Llei es va permetre la liberalització de la transmissió de les llicències, que va permetre la capitalització i l'especulació. Amb aquesta llei, també van quedar reconegudes les persones jurídiques i físiques (titulars
de més d’una llicència) en un 15 % del total de les llicències, i sàpiguen també vostès que el nombre de
llicències en possessió com a titular pot arribar a 50, gràcies a una
esmena que van presentar a l’avantprojecte de llei, el PP (Partit Popular) i ERC
(Esquerra Republicana de Catalunya). A vegades els pols oposats es troben en la
política, quan els interessos són els mateixos.
Volem explicar també que
actualment el Conveni col·lectiu per empreses de taxi no es compleix, i l’Institut
Metropolità del Taxi bé que ho sap, com també sap que aquest conveni estableix
una recaptació mínima, a partir del salari base, que no es pot arribar a fer
moltes vegades ni treballant 12 hores, donat el nombre de taxis al carrer al
llarg del dia i de la nit. No arribar a la recaptació mínima està contemplat falta molt greu, segons el conveni, i és motiu d'acomiadament.
La causa del tot plegat és
que sobren llicències en relació al nombre d’habitants, i en relació a d’altres
factors com que en els últims 20 anys ha crescut la xarxa de transport públic
subvencionada, com també ha crescut el transport privat, i d’altres sistemes de
transport que de manera intrusiva ens resten demanda. La ratio de taxis per
cada mil habitants de Barcelona es la més alta de tot l’Estat espanyol, 6,3
taxis/1000 habitants, quan la mitjana de les principals ciutats europees és de
2,4. A més a més, aquests polítics ineptes, després de no ser capaços d’enretirar
les llicències que en sobren, despreocupats, amb l’actual Llei del Taxi, l’any
2003 van donar l’oportunitat a tots els titulars de contractar assalariats
sense limitar el nombre. La mateixa llei
estableix en el nombre total de llicències la suficiència del servei, però no
té en compte aquesta possible sobreexplotació.
¿A algú d’aquests caps
pensants no se li va ocórrer que arribada una crisi, donada la possibilitat que tenen tots els titulars de llicència de contractar més d’un assalariat per taxi,
acabaria sent una bomba de rellotgeria, i una lluita en competència directa,
que degradaria el mateix servei de taxi, quan la suposada llei salvaguarda la
seva qualitat?
¿A algú d’aquests senyors de
l’Institut Metropolità del Taxi, aquests caps pensants, no van pensar que en l’actual
situació, quan ha caigut la recaptació prop d’un 50 %, el Conveni col·lectiu no
es podria sostenir amb dos conductors per llicència de taxi, i acabarien
aquests pagant una quantitat fixa diaria al marge de la recaptació feta, per no
ser despatxats?
Potser no van pensar perquè l’Administració,
en connivència amb els empresaris els importava una ... que els/les
treballadors/es fossin carn de canyó i els/les autònoms també, com a col·lectiu
majoritari i dividit per uns sindicats també ineptes i embadalits, que no van
saber estar a l’alçada de la situació.
Doncs bé ¿ara com arreglem
aquest disbarat?
Després de més de tres anys,
les vies d’entesa pràcticament les donem per esgotades, i no confiem que els
sindicats que són al capdavant de les negociacions a la taula tècnica
(autèntica comparsa sindical amb menys del 30 % dels vots del autònoms), per trobar solucions que no són més que nyaps,
puguin garantir i defensar els interessos dels treballadors del Taxi. Volem
reformes importants per salvar un Taxi que s’està morint.
Senyors del CIU, vostès són els mateixos quan
hi eran l’any 2003 amb el govern del Sr. Pujol, govern que va fer la Llei del
Taxi i vostès com a responsables de la
nostra situació hauran d’iniciar les reformes legislatives que calgui per tal d’assegurar
que les condicions laborals de tots els taxistes, autònoms i assalariats,
siguin millors. Per començar vagin pensant en restablir la dedicació exclusiva
i plena (tal com figurava al Reglament de 1981) per evitar l’arrendament de
llicències i l’explotació d’assalariats per petits empresaris. No podem permetre que torni a succeir el mateix que als anys setanta.
Estem farts que a l’hora d’aportar
solucions només pensin en els interessos d’aquesta minoria empresarial, que
escanya cada dia als seus treballadors com esclaus a l’època romana, i obliga a
la resta de treballadors/es autònoms a encadenar-nos al volant hores i hores.
S’acabat el bròquil, Sr.
Freixedes o Garcia o com es digui, no podem tolerar que es foti de nosaltres i
aquí no ha passat res...comenci a preveure l’escenari que se li pot tirar al
damunt, i pensi en les conseqüències.
Això tard o d’hora acabarà,
en vaga!!!
